CONCLUSIÓ

Aquest projecte ha sigut molt interessant, i això fa que tinguis ganes d’investigar i treballar.

És un tema que et fa reflexionar i créixer com a persona perquè te’n adones de que hi ha gent que ho passa molt malament i nosaltres fent coses molt petites els podem ajudar molt. Hem après coses que mai ens havíem plantejat, com per exemple les barreres arquitectòniques. Tampoc érem conscients de la quantitat de gent que passa gana al nostre poble.

Ara tenim molt més clar a on podem deixar aliments al nostre poble, si volem ser voluntaris del Banc dels Aliments, sabem com fer-ho.

També ens ha ensenyat a valorar més el que tenim. Ja que habitualment només aprecies el que tens quan deixes de tenir-ho.

CÀRITAS VILASSAR DE MAR

Càritas és un acte benèfic que fa una associació cara la gent necessitada. A Vilassar de Mar l’organitza la Parròquia de Sant Joan i Càritas de Vilassar de Mar.

Es recomanable que es la gent donin aliments bàsics i essencials, com: llegums, sucre, arròs, pasta, conserves melmelades i cereals.

Adreça:

08340, Manel Roca, 119, baixos. Horari d’atenció dimarts de 15 a 16:30.

Contacte:

937590891 (horari d’atenció telefònica: dimarts i dijous de 18 a 20 i dimecres de 10 a 13).

RESIDÈNCIA PAIRAL

Els avis que són vells i necessiten ajuda d’ algú, viuen a una residència d’avis amb l’ajuda de gent especialitzada (metge, psicòlegs, cuiners, etc).

Al Pairal hi ha aproximadament 65 avis d’una mitjana de 88 anys.

Allà conviuen amb els altres avis, per que estiguin més a gust,  estan dividits en tres seccions: els del grau alt (necessiten que algú els estigui ajudant constantment), els del grau mitjà (no necessiten tanta atenció) i els del grau baix (poden fer moltes coses per ells sols, com per exemple menjar.

El preu de la residència es de 1.800 euros mensualment en el grau baix, cada cop que augmenti el grau s’augmentarà el preu. Els avis que no poden pagar aquesta quantitat disposen d’una petita ajuda de la Generalitat.

PARTS DE LA RESIDÈNCIA:

La residència es compon de 3 pisos, que són els següents:

Primer pis: El primer pis hi trobem l’entrada, allà hi ha unes màquines de menjar perquè els avis, i els familiars, puguin comprar.

Més endavant, i trobem, una sala d’estar amb cadires col·locades en forma de U perquè els avis es relaxin i puguin parlar entre ells. També disposen d’un ampli menjador per la hora de menjar.

Però sobretot cal destacar-hi l’immens jardí, on hi ha d’una gran quantitat de flors i arbres. Els avis hi acostumen a sortir sovintment, perquè els hi toqui l’aire, és el que més agrada els avis, sortir al jardí, seure en un banc i perdre’s en el pensament. .

Segon pis: Aquest pis és principalment on estan els dormitoris,hi ha tres tipus d’habitació; les individuals, les dobles i les triples, allà, els avis guarden els seus objectes personals i algunes fotografies especials. En cas de que volguessin dutxar-se han de ser acompanyats d’un treballador per si passes alguna cosa. En un extrem de la planta, hi ha una sala de jocs on els avis poden participar en les activitats voluntàriament. En la mateixa sala hi han butaques i una televisió. Una dona ens ha explicat que ells passaven tot el dia allà mirant ‘’Salvame’’.

Tercer pis: Aquest pis és completament igual que el segon, però en canvi de la sala de jugar, hi ha el gimnàs. Allà són tractats pel fisioterapeuta, es passen la pilota, fan exercici per mobilitat dels dits, cadascú segons les seves capacitats. La principal funció que han d’assolir els avis és mantenir la forma física, ja que és impossible millorar-la.

CARACTERÍSTIQUES:

En aquest centre hi ha avis de tot tipus, pots trobar un avi que físicament estigui bé, però no puguis mantenir una conversa amb ells. Però també hi ha avis que estan bé, i pots mantenir una conversa amb normalitat. Molts dels avis dormen lligats amb una corretja per no caure del llit i trencar-se ossos, cada persona avi d’un aparell que avisa als treballadors de l’estat del avi, per tant si algun avi deixa de respirar o té algun problema, el metge hi pot anar ràpidament. 

CASAL DE CURACIÓ

El Casal de Curació de Vilassar de Mar es va construir el 1920 amb la funció d'hospital en temps de la pesta negra. A l'any 1960 va adquirir una nova funció, les noies embarassades parien allà (llavors hi havia quiròfan per fer intervencions, avui en dia ja no n'hi ha).

Avui en dia és un centre per a malalts crònics, com ara, malalts d’Alzheimer, amb un tractament de llarga duració. També hi van avis que han de fer rehabilitació, com per exemple, si han patit una embòlia, allà aprenen a tornar a mobilitzar tot el cos amb instruments especialitzats per així tornar a la vida normal.

Els malalts estan dividits en diferents grups segons les seves capacitats per tal de aconseguir la millor relació possible entre ells ja que tots tenen les mateixes habilitats. D'aquesta manera també aconsegueixen tenir un major control dels usuaris. Estan distribuïts de la següent manera:

•  Al soterrani hi trobem la gran part dels usuaris, són els que estan només al casal de dia, on es passen el dia fent activitats lúdiques diverses a l'abast de tothom i a la nit tornen a casa.

•  A la planta principal hi trobem els malalts crònics (la majoria d’Alzheimer) que estan en la seva última fase.

•   A la primera planta hi trobem un altre grup de gent, són aquells que han patit una lesió; s'han trencat una cama, els han operat (a l'hospital), i ara fan la rehabilitació a casal, fins que puguin recuperar la seva vida normal, un cop acabat el procés, tornen a casa seva, una residència o on sigui.

L'únic moments que s’ajunten tots els usuaris és a les festes com ara el Nadal, carnaval, la castanyada, Sant Jordi...  On són ells mateixos que ambienten tot el soterrani.

A l'hora dels àpats, dins de cada grup els distribueixen segons les seves capacitats, i cadascú té un lloc assignat per així que cada taula pugui treballar de la manera necessària.

També intenten que estiguin el màxim de temps possible junts, en la mateixa sala, si algú vol descansar una estona durant el dia, ho pot fer en unes butaques molt còmodes adaptades per a ells, si algú necessita  un llit, també li faciliten.

RESIDÈNCIES I CASALS DE CURACIÓ

La principal diferencia entre el casal de curació i la residència Pairal, és que el casal de curació és un entremig entre hospital i residència, només hi ha gent gran amb algun problema de salut i és concertat.
 El Pairal  en canvi, és una residència privada, on hi va gent que no es val per si mateixa però també hi va gent amb problemes de salut.

Nosaltres pensem que a Vilassar, la gent gran està molt ben tractada i cuidada, ja que disposem de molts centres cívics perquè la gent gran puguin passar les seves estones lliures. També disposem de dues residències privades, per aquells que no es poden valdre per si mateixos, de totes maneres, pensem que sempre es pot fer més, es podrien fer més residències, que fossin subvencionades, evidentment, es van fent coses, però tot val molts diners, i s'ha de fer mica en mica, però estem segurs de que algun dia podra ser millor.

WHERE DOES THE EXPIRED FOOD GO?

CAN FALGUERAS: For example, if there is leftover bread, they make breakcrumbs and toasts. With the food that they can't do anything they give it to a woman that has animals and she gives the food to them. They also have on type of cake made of leftover cake and more milk, eggs...



CONDIS: Every Tuesday they give products that we can't sell but they are edible, to Caritas of Vilassar de Mar and we also give food to the 'Banc dels Aliments' of Barcelona.



MARKET OF VILASSAR DE MAR: 
- GROCERY: Normally they don't have leftover food because they buy every day and everything is fresh but if there is anything that they can't sell or it's left they give it to people that doesn't have money to buy food.
- BUTCHERY: They try that the food doesn't expire and if it does they consum it before throwing it away.

OPINION: RESEARCH PROJECT

BULIMIA AND ANOREXIA

Grup components:

-Aina Llorens

-Inés Monje

This project is about bulimia and anorexia.
Firstly they explained us each desease, with their symptoms, how to avoid it and how to get over it.
They've got information from a tv3 documentary about anorexia and bulimia and they also read a book called 'bitllet d'anada i tornada' . It explains a teenager's life with anorexia and after bulimia.Lots of doctrors told her that the first thing you have to do to get over the desease is to accept it.

Besides we think it is a very interesting topic, specially for teenagers, we found it really simple even thought they had one hour every week during the year.